Des de la plaça de l'Estació fins a arribar al Museu Can Papiol, ens ocuparà uns 30 minuts del nostre temps. A la mateixa plaça de l'Estació o millor dit plaça d'Eduard Maristany es troba el Museu del Ferrocarril.

Museu del Ferrocarril. Aquest museu poseeix la col·lecció més completa de màquines de tracció de vapor. Hi podeu trobar el pont giratori i la rotonda, sota la qual es disposen alguns de les màquines més antigues que es conserven a l'Estat espanyol, el tren reial que va utilitzar el rei Alfons XIII i un Bogie que pertanyia a un dels cotxes americans (HARLAN) que varen circular pel nostre país en l'època dels ferrocarrils. El Museu del Ferrocarril constitueix una mostra excepcional de la història dels ferrocarrils espanyols, des de 1848 als nostres dies.

Al costat de la plaça, en un recinte tancat i ajardinat es troba la Biblioteca Museu Victor Balaguer, cedida a la ciutat per Victor Balaguer, polític i escriptor del segle XIX, ministre d'Ultramar, diputat de les Corts espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú.

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El museu té una de les més importants col·leccions de pintura catalana del s. XIX i col·leccions d'arts decoratives, arqueologia i etnologia. La Biblioteca reuneix una de les col·leccions bibliograciques del s. XIX més riques de Catalunya; manuscrits, gravats i mapes.

Davant mateix del Museu Víctor Balaguer i de la Casa de Santa Teresa, hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot sortint de l'esmentada universitat i anant a cercar l'anomenada "carretera Pincipal" (Barcelona-Tarragona), anirem en direcció a Tarragona, Passarem el semàfor que hi ha allà, i dos carrers després, tombarem a la dreta on trobarem el carrer de la Llibertat, que ens portarà a la plaça de Soler i Gustems, coneguda popularment com la plaça dels Carros, on hi ha una font modernista, que està dedicada al patrici vlanoví abans esmenat. A partir d’aquí entrem al centre comercial i a una de les illes de vianants de la ciutat, carrer de Sant Sebastià, on encara hi ha l’ermita dedicada al sant que dóna nom al carrer, ermita que antigament quedaba fora del nucli urbà.

Plaça de la Vila. Edifici de l’Ajuntament; plaça del segle XIX, estil neocolonial, una de les places porxades més gran de Catalunya; monument a Tomàs Ventosa, prohom de la vila; Biblioteca Pública Joan Oliva; Illa de vianants i zona comercial; carrer dels Caputxins: el nom el conserva d’un antic convent de frares caputxins que existia a la zona.

Tot pujant pel carrer dels Caputxins i seguint l’illa de vianants, a mà esquerra hi ha la casa de les columnes trencades. Diu la tradició que el propietari va fer una juguesca segons la cual afirmà que, malgrat que trenqués les columnes, la casa s’aguantaria igualment. Quasi davant de l’esmentada casa hi ha la placa dels Cotxes, on es troba el Col·legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d'un indià. Davant mateix del col·legi es veu un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, que havia estat també la casa d'uns indians. Pujant a mà dreta hi ha la casa on va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani. Al capdamunt del carrer citat anteriorment trobarem la plaça de les Cols, on abans s'ubicava el mercat de la verdura, a la dita plaça hi havia la residencia de la família Cabanyes, on va néixer el poeta preromàntic català Manuel de Cabanyes. Molt a prop hi ha el correr Nou, límit de les muralles de la Vilanova antiga, el correr de l’Església i el de Sant Antoni. A la dreta es veu el portal de sortida cap a la Geltrú, anomenat portal del Nin, vestigi de les muralles que encerclaven la ciutat. A l’esquerra es pot contemplar una bona perspectiva de l’espléndid campanar barroc de l’Església Arxiprestal de Sant Antoni Abat. Trobarem també la placa de Pau Casals, amb una petita font i un monòlit dedicat a Anselm Clavé, aquesta va ser la plaça Major, seu de l’antic Ajuntament de Vilanova. Una mica més amunt hi ha la placa de la Diputació i el carrer Major, carrer principal de la Vilanova antiga on hi ha les dues mansions de més cotegoria: la casa Papiol i la casa dels marquesos de Samà.