|
 La riquesa agricola i marinera de Calafell ha
estat aprofitada des de temps immemorials.
Els romans edificaren
una vil.la, la del Vilarenc, de la qual encara avui se'n conserven
dues grans cisternes per a aigua en molt bon estat.
Durant l'Edat
Mitjana es construeix el castell de Calafell, dalt d'un turó que
domina l'actual nucli del poble, i l'ermita de Segur, dedicada a
Sant Miquel.
La vessant marinera de Calafell ha estat tan
important que, a començaments d'aquest segle, els pescadors
disposaven d'un bot salvavides que avui encara es fa a la mar en
diades assenyades.
|
|
Castell de
Calafell
Dotat d'una magnífica panoràmica damunt
les planes de Calafell, hi ha el turó del castell. Hi arribareu
després d'un seguit d'estrets carrerons de regust medieval popular.
Des de dalt es pot veure la llarga costa sorrenca del Baix
Penedès.
En aquest turó, l'home hi ha viscut, almenys, des del
segle I després de l'Era Cristiana, durant la dominació romana. A
finals del segle X i, sobretot, al llarg de la primera meitat del
segle XI, el turó fou encastellat a causa de la conquesta i
repoblació del territori enfront dels musulmans.  Foren els vescomtes de Barcelona els qui portaren a terme
l'esmentada reconquesta.
A recer d'aquesta antiga fortalesa
medieval va créixer el nucli de Calafell. Els anys que precediren
l'arribada de la pesta negra (s. XIV), el lloc tenia uns 45 focs o
cases habitades. Els estralls de l'esmentada mortaldat i, mes tard,
les lluítes civils catalanes van deixar la població camperola molt
disminuïda; tant és així que a fínals del segle XV no s'arribava a
20 cases.
Durant aquests segles i al llarg de les dues centúries
següents, el castell de Calafell i el poble que s'estenia als seus
peus estigueren sotmesos a la dominació senyorial, per bé que la
història registra lluites i d'altres intents per a redimir-se del
jou dels senyors. La destrucció de la fortificació va ésser deguda a
la Guerra dels Segadors, a meitat del segle XVII, quan les tropes
del rei Felip IV d'Espanya van saquejar el poble i van enderrocar el
castell. Amb posterioritat a aquesta data, el recinte va fer la
funció de cementiri i de parròquia fins que, a principis del segle
XIX, es va construir l'església nova del poble. Al primer terç del
segle XX es va traslladar el cementiri en un altre indret del terme,
on encara perdura actualment.
Com a resultat d'aquesta llarga
història, avui el castell conserva vestigis prou notables.  El vísitant pot veure restes de la necròpoli altmedíeval,
amb tombes antropomorfes excavades: a la roca. Al seu costat es
divisa la nau i l'absis de la primitiva església romànica de tipus
llombard, amb arquets cecs i faixes per l'exterior. En aquesta
església es troba ubicada una cripta. El conjunt fou alçat durant
els primers anys del segle XI i és interessant observar que a
l'absis i en altres indrets de la nau hi ha restes de pintures al
fresc molt primitives, les quals reflecteixen l'estil pictòric del
primer romànic d'arrel popular. Cal datar-les al primer terç del
segle XI.
Damunt l'església hi ha el comunidor, edifici quadrat i
obert als quatre vents que era destinat a allunyar les tempestes i
els dimonis i a beneir el terme. Fou edificat a finals del segle XVI
i a principis del segle XVII. Al seu davant s'aixeca una gran
espadanya de dos ulls, on hi havia les campanes.
Les muralles del
castell, que originàriament tenien merlets, deixen veure, encara
avui, les espitlleres per a bombardes, construides a finals de la
Baixa Edat Mitjana, així com el pou i la gran cisterna central,
també medievals.
Aquest conjunt monumental ha assolit un valor
pel fet d'haver estat, en el transcurs del temps, un indret de recer
per a l'espiritualitat i per a l'existència de la gent d'aquests
entorns. Tot això és el que primordialment fa que, avui, sigui un
lloc d'admiració per a nosaltres, els qui vivim en aquest
lloc.
|
|
Ciutadela
Ibèrica
 Fa 2.500 anys, el que ara és el terme de Calafell Vaser
habitat per un grup d'ibers.
Aquests construïrem, entre els
actuals nuclis de Calafell i Segur, una autèntica fortalesa per
defensar-se dels  seus enemics. L'arribada dels romans va suposar
el final de la cultura ibèrica. Amb el temps, la pols va cobrir les
restes de la fortificació de Calafell fins que fou descoberta pels
arqueòlegs.
Ara, a partir de l'evidència arqueològica, l'antiga
ciudella ibèrica de Calafell ha estat reconstruïda i ambientada, i
els seus visitants poden emprendre un viatge en el temps, en el qual
poden passejar per les cases, els tallers i els recintes de culte
dels habitants de Calafell de fa vint-i-cinc
segles.
|
